A finals del segle XVIII es consolidà a Cuba una veritable oligarquia negrera, on la sacarocràcia estigué fortament representada: es justificava la necessitat del tràfic per garantir el mercat d’esclaus, independentment de les fluctuacions i les insuficiències de l’aprovisionament per part de tercers països. El negoci, on es distingiren personatges d’origen català, fou rodó: "el 1815 el 97 % dels negres introduïts a l’Havana provenien d’expedicions hispano-cubanes" (Moreno Fraginals, Cien años de historia de Cuba, 1992). Així, malgrat la seva prohibició per Anglaterra a partir de 1820 i l’abolició de l’esclavatge el 1862, el tràfic negrer es prosseguí a Cuba fins a l’últim terç del segle XIX.

Descombes Lutz, Charles-André
Sucre amarg