Després de la independència de les colònies continentals d'Amèrica foren molts els catalans que s'establiren a Cuba. Intervingueren en la indústria del sucre, del tabac, del rom i de la blanqueria i especialment en el petit comerç al detall, d'on s'originà la dita "¡Dios mío, quien fuera blanco, aunque fuera catalán!". Catalunya hi exportava teixits, oli, vi i aiguardent; n'importava cafè, sucre, canya, rom, tabac, cotó i fustes fines. Intervingueren també en el comerç del tassall (tasajo) i en el d'esclaus. Encara hi perduren en algunes indústries cognoms catalans, com Bacardí en el rom i Gener i Partagàs en el tabac. Fortunes com les de Josep Xifré, Antoni López i López o Joan Güell, fetes en bona part a Cuba, ajudaren a la capitalització de la indústria catalana de la segona meitat del s XIX. En la cultura cubana influïren catalans com Marià Cubí (que, el 1831, dirigí la "Revista Bimestre Cubana", a l'Havana), Francesc Camprodon (que hi publicà les seves Poesías, algunes en català), el jesuïta Benet Vinyes, fundador de l'observatori astronòmic de l'Havana, i Claudi Minó, catedràtic de la universitat de l'Havana. Al costat dels capitans generals catalans Francesc Dionís Vives (1823-31), Marià Rocafort (1932-33) i Emerencià Weyler (1896), que es distingiren per la repressió del moviment independentista cubà, Antoni Maria Claret, arquebisbe de Santiago de Cuba del 1849 al 1857, denuncià els mals tractes que sofriren els esclaus

negres i la corrupció d'algunes autoritats, i Frederic Capdevila fou el defensor dels estudiants cubans afusellats el 1871. Alguns dels dirigents independentistes eren catalans o d'ascendència catalana: José Martí, Bartolomé Massó, Tomàs Gener, Antoni Giberga o Josep Miró i Argenter. Les associacions catalanes a Cuba han estat molt nombroses; cal mencionar-ne el Club Català, de l'Havana, el Centre Balear, el Grup Nacionalista, de Santiago de Cuba, i, especialment, la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, fundada el 1841, la més antiga de l'illa. Amb el moviment catalanista, molts d'aquests grups es polititzaren i convocaren, sota la presidència de Francesc Macià, l'Assemblea Constituent de l'Havana (1928), en la qual hom redactà la Constitució Provisional per a Catalunya. Hi foren celebrats també els Jocs Florals de la Llengua Catalana (l'Havana, 1941). La premsa publicada en català ha estat: dotze revistes a l'Havana, dues a Guantánamo i sis a Santiago de Cuba ("La Gresca", ja el 1896); cal destacar-ne "L'Honorata" (1892), "La Nova Catalunya" (1908-25), "Vida Catalana" (1914-22) i "València" (1916). Josep Conangla i Fontanilles, durant prop de 50 anys, procurà de relacionar la cultura cubana amb la catalana i fou nomenat, el 1931, representant cultural de la Generalitat de Catalunya a Cuba.

www.enciclopedia.cat