La llei de relacions comercials antillna de 1891 provoca gran demanda d’articles tèxtils, en obrir aquells mercats al comerç peninsular.  A MAtaró la filatura treballa a ple rendiment, el tissage continua endavant i apareéis alguna industria nova, però el sector més dinàmic és el génere de punt que es mecanitza ràpidament, obrint noves indústries de gran emprenta. Anys excel·lents que s’estronquen el 1898 a causa de la fallida colonial, en independitzar-se les colònies antillanes. A Mataró hom parala de debacle per la pèrdua d’aquells mercats, i la consegüent paràlisi progresiva d ela favricació.

Francesc Costa i Oller, La “febre d’or” a Mataró