Encara que alguns sindicats van donar suport a les lluites de les dones en defensa dels seus llocs i condicions de treball, es va optar més per aconseguir
“lleis proteccionistes”, cosa que coincidia amb l’interès de la burgesia per assegurar la reproducció de la mà d’obra per part de les dones, sota el
paradigma d’un “salari familiar” per a l’home que assegurés la manutenció de la família. Per una banda, això va suposar l’expulsió de moltes dones de les ocupacions, però en moltes altres va representar que les dones continuessin treballant als espais laborals més devaluats, amb un salari considerat com
“d’ajuda” i amb una doble jornada, ja que no tenien cap suport per a les feines domèstiques i de cura. Per Pateman (1995:11), això és així perquè el contracte
social sobre el qual s’acaben basant les societats modernes és un contracte entre homes que “estableix el dret polític dels homes sobre les dones” i en aquest sentit “el patriarcat modern estructura la societat civil capitalista”.

Mites i realitats de la situació dels treballs de les dones en la societat Moderna