El passat dissabte, 28 d'octubre, les autoritats mataronines van tornar a fer una ofrena florar al monument de l'impulsor del primer tren de la península, Miquel Biada. Em consta que aquest senyor va ser un ferm defensor de l'esclavisme i que ell mateix el va practicar a Cuba sent aquest l'origen de la seva fortuna (hi ha prou documentació històrica que així ho demostra). Entenc que hi ha hagut èpoques en què sotmetre a algú a fer treballs forçats pel seu color de pell o procedència era una cosa "normal", diguem-ho així (no crec que cap dels esclaus hi estés d'acord). Però en l'època en què el senyor Biada defensava l'esclavisme publicament, Cuba s'havia convertit en un dels darrers reductes del planeta on esclavitzar algú era permès per llei. Entenc que si aquest senyor va arribar a tenir una posició social i econòmica important que li permetés impulsar el tren de Mataró va ser perquè va robar les vides d'altres éssers humans. Que avui en dia polítics progressistes retin homenatge a una figura amb un costat humanament tan fosc i un paper a la història tan trist, no ho entenc. Ho trobo injustificable.

Un altre cosa és que la família Biada el vulgui recordar. Ells no en tenen cap culpa que el seu avantpassat hagués fet els quartos posant cadenes a dones i homes i que lluitàs perquè l'esclavisme no s'acabés al món. Hom no pot triar els seus avantpassats i la vida que van fer. Una ciutat, en canvi, sí que pot triar a qui homenatja. I jo, any rera any, sento vergonya de veure com la meva ciutat entrega flors a qui va robar vides. Si volen homenatjar als que van ser realments els impulsors del tren, facin un monument als esclaus cubans que van viure i morir perquè els "indianos" catalans poguessin tornar a Catalunya a fer-se palaus, fundacions i obres de caritat amb que aplacar el dolor de les seves consciències. A veure si fan aquest monument i un altre a qui impulsi un nou tren, perquè aquest que tenim ja fa anys que ens ha quedat petit i lent. I amb la mar de gent que encara ha de venir a viure a Mataró…

Miquel Piris, Mataró